Espais de vida - Neolític Ple

La principal forma d'assentament a les zones agrícoles del litoral i prelitoral del nord-est de la península ibèrica des del neolític fins a gairebé mitjans del 1er mil·lenni a.C. es caracteritza per la presència d'agrupacions de nombroses fosses excavades a la terra i restes de cabanes de parets de fang i vares entrecreuades, que probablement estarien cobertes amb troncs i brancatge. La major part de les fosses van haver de ser utilitzades, en primera instància, com a dipòsits de productes agrícoles i, posteriorment, com abocadors. També s'han trobat en les àrees dels poblats altres elements que sense ser fosses-sitges ni cabanes, ens informen sobre com s'organitzaven les activitats dels grups humans que l'habitaven.

D'entre aquests elements destaquen les llars circulars, delimitades amb pedres i situats a l'exterior de les cabanes, que normalment són més grans i estan més ben construïts que les de l'interior dels habitatges. Aquest sistema d'organització dels poblats mostra que, segurament, les tasques quotidianes es realitzaven freqüentment a l'aire lliure i que moltes de les activitats de manteniment, com el cuinat d'aliments, es realitzaven de forma compartida sense que hi hagués una separació rígida entre els espais on es realitzaven diferents tasques.