Espais de vida - Paleolític Superior

A l'àrea mediterrània, la majoria dels jaciments de grups caçadors-recol·lectors estudiats es localitzen en coves o abrics, tot i que les contínues investigacions sobre el terreny van donant a conèixer campaments a l'aire lliure com els que es documenten a França, Alemanya, Txèquia o les planes russa i ucraïnesa. Els grups paleolítics van ser nòmades, amb una creixent estabilitat de l'hàbitat al llarg d'aquest període. Aquesta mobilitat està relacionada amb l'explotació dels recursos naturals de l'entorn i la seva estacionalitat.

Els llocs d'hàbitat no eren tots iguals, de manera que s'ha pogut distingir entre els que es consideren d'habitació i altres de caràcter més especialitzat com les estacions de caça. En aquests jaciments no es documenten elements físics de divisió de l'espai, encara que sí es poden reconèixer, a través del registre d'excavació, diferents zones d'activitat, partint de l'estudi de la dispersió i / o concentració de restes arqueològiques: àrees de talla, de processament d'aliments, o de fabricació d'útils d'os. L'estructura al voltant de la qual semblen concentrar les activitats són les llars que aglutinen la major part de les activitats dels grups. S'han documentat altres infraestructures com cubetes i alguns forats de pal que testifiquen la presència a l'espai habitable d'envans de fusta i pells o trípodes.