Pràctiques funeràries

Es consideren pràctiques funeràries al conjunt d'accions realitzades entorn de les restes dels éssers humans morts.Per a aquests moments antics de la prehistòria és prudent parlar de gestos o pràctiques funeràries més que de rituals, intentant analitzar els fets constatables com són els senyals sobre els ossos productes del descarnat, el tractament del cos per a la inhumació o altres manipulacions perimorten dels cossos, sense que de moment siga possible descartar o afirmar cap de les hipòtesis formulades pel que fa al seu origen (antropofagia, canibalisme ritual, o tractament ritual o simbòlic de les restes).

Sembla obvi que el fet d'enterrar transmet una imatge de relació amb la persona difunta, la comunitat s'ocupa del seu traspàs quan el cos queda inert. 

Les inhumacions documentades fins ara es produeixen en coves i solen ser individuals encara que es coneix alguna col·lectiva.

Els grups neandertals han deixat mostres d'aquesta relació amb els qui ja no tenen vida en jaciments com Kebara (Israel) on es va documentar l'enterrament d'una persona que va ser col·locada en una fossa excavada en connexió anatòmica; a França, tres individus documentats en el Abri de la Ferrassie, la dona documentada en la Chapelle-aux-Saints o el de Regourdou; també a Alemanya, Rússia o l'Iraq, on es troba el molt conegut enterrament de Shanidar, s'han documentat enterraments neandertals.

En la Península Ibèrica es documenten més de 25 jaciments amb restes humanes nenadertals.  Pel nombre d'individus documentats destaquen els jaciments de la Cova del Sidrón a Astúries i la Cova de las Palomas a Múrcia. En aquesta última s'han documentats restes d'almenys 4 individus. Per la seua banda, en la Cova del Sidrón es documenten un mínim de vuit individus a partir de més 1.400 restes documentades, amb una elevada fracturació dels ossos produïda tant per qüestions de moviments després de la seua deposició com d'ordre antròpic, que indiquen, segons els seus investigadors, l'existència de pràctiques de canibalisme.

Un cas interessant, al mateix temps que complex, és de les restes recuperades d'individus infantils de la Cova Negra de Xàtiva (València). Procedeixen d'una excavació antiga, amb tots els problemes de documentació que açò suposa, però per al seu investigador (Villaverde, 2010) no resulta senzill explicar la conservació de restes infantils de tan notable fragilitat de no haver estat protegits pel sediment. En aquest ordre de coses, és ben sabut que un dels arguments més reiterats a l'hora de resoldre la polèmica suscitada per l'existència o no d'enterraments neandertals ha sigut considerar la dificultat que un nombre relativament important d'esquelets d'individus inmadurs o nounats s'haguera pogut conservar sense l'existència de la protecció dels seus cossos, mitjançant la seua sepultura, apartant-los així de l'acció dels carnívors i carronyers”.

Imatge: Restos de cráneos infantiles. Autor: V. Villaverde