Marques d'ús en els útils lítics

Els sílex tallats, els ossos treballats i els d'animals que es troben en els jaciments arqueològics són restes de les activitats que van realitzar els grups humans en el passat.

L'estudi de les empremtes d'ús o Traceologia, permet deduir mitjançant l'anàlisi microscòpic dels desgasts, esvorancs, polits o estries, el material amb el qual van estar en contacte els instruments de sílex i el moviment que van realitzar. D'aquesta manera és possible saber que la matèria més freqüentment treballada va ser la fusta i que el treball sobre la carn o la pell està present en una proporció molt menor. Diferents estudis realitzats en jaciments del paleolític superior europeu han mostrat que els raspadors s'identifiquen majoritàriament amb el treball de raspat de la pell, mentre que els burins i perforadors ho fan amb el ranurat sobre fusta o os.

La identificació de la funció dels útils lítics permet conèixer no només la tècnica sinó també, a través de la ubicació dels estris en l'espai, àrees d'activitat específiques. La determinació de les activitats ens aproxima a la funció del jaciment, la seva relació amb altres assentaments i tot això genera coneixement sobre els grups prehistòrics.