De les plantes al teixit: la carpologia

Els teixits que es produïen a Iberia tenien fama, i en particular, Estrabó, esmenta com a Empúries hi havia una gran destresa per teixir lli. El lli (Linum usitatissimum L.) es caracteritza per tenir unes llavors de forma ovalada, planes i amb les extremitats lleugerament desviades. Les seves llavors han estat utilitzades per a la fabricació d'oli per a l'alimentació i també usades com fibres per a l'elaboració de teles.

Per poder determinar les llavors recorrem a la carpologia que és una de les branques de la arqueobotànica. Donat el seu caràcter perible, les restes vegetals tendeixen a descompondre ia desaparèixer amb el pas del temps, però en determinades condicions es conserven i es poden recuperar.La forma de conservació més freqüent és la carbonització, que pot ser accidental o intencional, encara que hi ha altres formes, en aigua o la mineralització. Per recuperar aquests macrorrestes vegetals és necessària una estratègia de mostreig sistemàtic que ha de ser planificada i dissenyada en funció de les característiques de l'assentament i del tipus de qüestions que es plantegen.

La identificació es basa principalment en la morfologia externa i en algunes ocasions en la morfometria. En època ibèrica s'han localitzat restes a Empúries (Girona), també al poblat del Coll del Moro (Gandesa, Tarragona), i recentment a Puente Tablas (Jaén).