30.000 - 12.000 AP (abans del present) Est de la Península Ibèrica

Paleolític Superior

L'arqueologia ens permet reconèixer les seves capacitats tècniques, la talla de la pedra (sílex, calcària i altres pedres), el treball de l'os per fabricar estris de la vida quotidiana com agulles de cosir, puntes d'os per caçar o arpons per pescar. A més, també ens permet reconèixer els llocs que utilitzaven per viure ja siguin coves o campaments a l'aire lliure.

Aquesta manera de viure, en equilibri amb la natura, es va perpetuar fins al IX mil·lenni abans del present a la Mediterrània occidental, quan s'observen una sèrie de transformacions que anuncien el final d'aquest estil de vida. El que encara no permet la investigació arqueològica és conèixer amb detall les seves formes socials. Tanmateix, les dades apunten que eren societats amb escassa o nul·la divisió del treball. Tampoc es pot afirmar que la forma familiar predominant fos la nuclear. No obstant això, en algunes fases del final del Paleolític, el paper de les dones i de la reproducció va haver de ser especialment valorat a jutjar pel gran nombre de representacions femenines documentades, tant en figuretes i plaquetes com en gravats de les parets de coves.