Evolució humana

L'evolució humana és el procés biològic i cultural compartit per diferents poblacions per mitjà del qual l'espècie humana ha anat desenvolupant-se. L'estudi de l'evolució està en contínua construcció i cada nova troballa obliga a reordenar tot el que fins a aquest moment se sabia. La recerca científica dels diferents aspectes que afecten l'evolució dels éssers humans és la que ha d'anar proporcionant respostes a les múltiples incògnites que els fòssils proporcionen.

Els Hominins

Són el grup de primats al qual pertanyem els éssers humans, inclou tant a homínids extints, primats i humans. Aquest grup se separa del grup dels ximpanzés fa uns 7 milions d'anys. El bipedisme marca la separació respecte a primats actuals, com el ximpanzé, i aquesta adaptació es reconeix tant en el fòssil més antic de fa més de 7 milions d'anys “Toumaï” (Sahelantropus tchadensis) com en “Orrorin” (Orrorin tugenensis) d'uns 6 milions. Les restes conegudes estan molt fragmentades i és difícil atribuir-les a un sexe determinat.

El grup dels Ardipithecus, apareix fa 5’8 milions d'anys i com els seus ancestres menja fruits i es nodreix tant del bosc com de la sabana. Les femelles i els mascles d'aquests primers ancestres es diferencien per la grandària i és molt difícil sense un esquelet complet saber el sexe de les restes fòssils. Els investigadors consideren que Toumaï pel crani podria ser masculí i pels canins femení.

Australopithecus

Des de la separació amb els ximpanzés, la família humana no ha evolucionat en línia recta sinó que s'ha anat subdividint en branques a partir d'un arbre comú. Molts grups coincideixen al mateix temps i el mateix espai, encara que no es puguin establir filiacions. Els Australopithecus són el primer gènere al qual es reconeix una àmplia diversitat de poblacions que desenvolupen adaptacions a mitjans diversos, però encara és difícil establir la seva filogènia i s'investiga la seva relació amb el gènere Homo.

Van aparèixer fa 4.2 milions d'anys a Àfrica i van precedir al gènere Homo. La seva resta més coneguda és Lucy, un esquelet femení aparegut en Afar (Etiòpia). A través de l'anàlisi de les dents és possible saber que la seva alimentació era més variada que la dels Homo. Els últims estudis revelen que les primeres restes de pedra tallades van poder ser obra dels Autralopitecus.

Homo habilis/Homo rudolfensis

Fa 2’8 milions d'anys neix l'espècie humana, el gènere Homo. Aquests primers individus del gènere Homo van coexistir amb els Australopithecus més d'1 milió d'anys a l’Àfrica del sud i de l'est. Les restes d'Homo habilis mostren una gran diversitat morfològica. Aquestes poblacions són els nostres ancestres directes. Existeixen evidències del consum de carn, una qüestió que continua sent debatuda per a algunes de les poblacions de Autralopithecus. Encara que no existeixen criteris objectius per a distingir el sexe dels fòssils, sol utilitzar-se la grandària: les dents i l'esquelet femenins solen ser més petits que els masculins, com ocorre amb els primats. Homo habilis va viure fins fa 1’4 milions d'anys en el sud i l'est d'Àfrica.

Al costat d’ Homo habilis apareix entre 1’9 i 1’8 milions d'anys Homo rudolfensis, una espècie especialitzada i diferent d'Homo habilis.

Homo erectus

Entorn de 2 milions d'anys es reconeixen unes poblacions de major grandària que a Àfrica seran denominats H. ergaster i H. erectus a Euràsia. A Àfrica reemplaça a totes les espècies de Homo existents fins a l'aparició de l'Homo sapiens fa 300.000 anys. Es tracta de la primera espècie que va aconseguir poblar latituds més septentrionals, fora del continent africà, seguint probablement les migracions d'animals cap a Euràsia. Són poblacions completament bípedes, que van aconseguir fabricar objectes de pedra simètrics, com els bifaços, i a la qual es reconeixen les primeres proves de la compassió i solidaritat: la cura de majors.

Homo Georgicus

El jaciment georgià de Damanisi, al Caucas, ha proporcionat les proves més antigues de l'expansió fora d'Àfrica. Es denomina H. georgicus i es relaciona tant amb H. ergaster com amb els H. erectus asiàtics.

Les dades del sud d'Europa indiquen la presència d'humans arcaics a partir de 1,3 milions d'anys, mentre que en Java i la Xina existeixen H. erectus amb una antiguitat superior de 1,5.

Homo antecessor

Trobats al jaciment d'Atapuerca, en la serra de Burgos, són datats al voltant de 900.000 anys. Els seus investigadors ho descriuen com una espècie nova que hauria evolucionat a partir de poblacions africanes d'Homo ergaster. Altres recerques prefereixen relacionar-ho amb una varietat de Homo erectus/ergaster, sense reconèixer-los característiques específiques.

Les anàlisis de les estries del seu esmalt dental han permès conèixer la seva alimentació, identificant estries d'abrasió relacionades amb el consum d'aliments crus i durs, com a tubercles vegetals, restes de carn i d'os. L'estudi de les marques de tall i fractures que presenten les seves restes ha estat relacionat amb pràctiques de canibalisme.

Homo heildebergensis

Fa més de 600.000 anys i, almenys fins fa 250.000, s'identifiquen poblacions que mostren un augment encefàlic i característiques morfològiques cada vegada més pròximes a les nostres. Es denominen H. heildebergensis i a l'hora d'establir la seva posició en la filogènia evolutiva es discuteix la seva relació amb l'origen dels neandertals, amb els denisovanos asiàtics i amb els H. sapiens africans. Heildebergensis tenia una capacitat per al llenguatge molt similar a la nostra, la qual cosa degué afavorir les seves habilitats socials. En La Sima de los Huesos d'Atapuerca (Burgos) existeix una de les majors acumulacions d'individus de diferent edat i sexe que ha estat considerada com una de les primeres proves de pràctiques funeràries.

Homo sapiens

La identificació de poblacions amb un volum encefàlic i estructura corporal similars a la nostra es data fa uns 300.000 anys a Àfrica. Aquestes poblacions construeixen xarxes socials, codis de comunicació, pràctiques d'enterrament i estils culturals cada vegada més diversos. Són autores del primer Art figuratiu. La seva capacitat d'adaptació i el seu creixement demogràfic els portaran a poblar tot el planeta, colonitzant Austràlia fa més de 50.000 anys i les Amèriques fa menys de 18.000 anys. Actualment es denominen humans anatòmicament moderns (HAM).

Homo neandertalensis

Apareixen a Euràsia fa entre 250.000 i 35000 anys i són una branca lateral en l'evolució. Existeixen evidències genètiques de la hibridació entre Neandertals i Cromanyons, la denominació europea d'Homo sapiens, tal com demostren les anàlisis d'ADN, encara que no es generalitza en tota Europa.

Aquests grups desenvolupen el Paleolític mig europeu, els processos tècnics del qual en l'elaboració d'útils de pedra i os indiquen una capacitat de planificació desconeguda anteriorment. Van generalitzar l'ús controlat del foc, van practicar enterraments, cuidats de malalts i majors i recentment se'ls ha reconeguda una capacitat de simbolització expressada en adorns i ús de colorants minerals.

Homo sapiens/HAM

És la nostra espècie i és el resultat del llarg procés d'evolució anterior que va començar a Àfrica fa uns 7 milions d'anys, compartit per poblacions diverses el lloc de les quals i transcendència evolutiva continuen estant en discussió. Caminar alçats, recórrer llargues distàncies, l'augment de la capacitat cranial, el consum de carn, tenir una gran flexibilitat adaptativa, construir vincles socials basats en la solidaritat, compartir la tecnologia o el desenvolupament del llenguatge, són algunes de les claus que ens han portat al que avui som els éssers humans.