Cicles de vida
Las niñas atenienses durant el període clàssic
A les ciutats gregues del període clàssic, com en totes les societats humanes, les activitats i rols assignats al gènere, és a dir, a la identitat social femenina o masculina, s'aprenien durant la infància a través de la socialització. La identificació de gènere s'iniciava amb el naixement, quan es penjava a la porta de la casa una garlanda de fulles d'olivera si el nadó era un nen i llana si era una nena, apuntant al potencial futur del primer com a vencedor atlètic i de la nena com a esposa productora de teles.
En la comèdia d' Aristòfanes, Lisístrata, representada a Atenes a finals del segle V a.C., un cor de dones grans recorda els rols rituals que havien realitzat quan eren nenes, dels set als quinze anys:
“Quan tenia set anys fui arrèfora (portadora d'objectes sagrats), després, als deu, aletris, molent el gra per a la deessa. Amb vestit groc fui óssa a les festes de Braurón i canèfora quan era una bella donzella, portant un collaret de figues seques ” (Lisístrata, 641-647).
Dels quatre rituals esmentats en Lisistrata, 'actuar com una óssa' (arkteuein) al santuari de la deessa Artemis en Braurón sembla el més proper a un ritual de pas per preparar a les nenes per a la vida adulta. El nom al·ludeix al fet que les nenes dansaven com 'ósses' com un acte de substitució per la mort prèvia d'una óssa consagrada a la deessa.
Els rituals, igual que la participació de les nenes en els cors que competien regularment en els festivals religiosos, dansant i cantant, contribuïen a la socialització de les nenes i al reconeixement de la seva participació en la responsabilitat col·lectiva.
Imatge: Festival de la osa en Braurón. Il·lustrat per Iñaki Diéguez.
Arkteia - Festival de la osa en Braurón. Ilustrado por Iñaki Diéguez
