Tecnologies quotidianes - Societat Ibèrica

La provisió de vestit i teixits per a usos variats constitueix una de les activitats bàsiques. El procés de fabricació depenia del tipus de fibres emprades, que podien ser d'origen vegetal o animal. Les fibres vegetals més utilitzades van ser l'espart i el lli, i de les d'origen animal, la llana.

L'elaboració de fil queda palès per la presència de fusaioles de diferent pes i grandària, que donarien lloc a fils de diferents gruixos i resistència. Aquest es convertia en teixit amb l'ajuda de diversos tipus de telers, encara que no és fàcil localitzar-los en contextos arqueològics, ja que majoritàriament serien de fusta i no s'han conservat; els més freqüents van ser els anomenats telers verticals. Són estructures mòbils i transportables d'una habitació a una altra. Sabem de la seva presència per les peses de teler que si han perdurat ,i també per la iconografia, ja que algunes ceràmiques com les procedents de Sant Miquel de Llíria (València), ens mostren aquesta activitat. Un altre tipus de teler d'ubicació molt més flexible era l'horitzontal de plaques, amb el qual s'elaboraven peces llargues i estretes. D'ells tenim constància a la necròpoli del Cigarralejo, (Mula, Múrcia), on també s'han documentat altres elements relacionats amb aquest treball, com agulles i punxons d'os, majoritàriament en tombes femenines.