No solament carn

Els grups neandertals exploten diversos biòtops, des d'espais oberts, boscos i àrees muntanyenques. La subsistència es basa en la caça generalista i la recol·lecció de vegetals.

L'estudi de les restes de fauna obtinguts en els jaciments així com les anàlisis de laboratori posteriors, per exemple els isotops estables, proporcionen la informació bàsica sobre l'alimentació dels grups neandertals. De manera general, aquests estudis permeten determinar la importància del consum de carn d'animals terrestres com el cérvol, la cabra, el linx, el conill o les tortugues en la dieta neandertal.

D'altra banda, l'estudi dels càlculs dentals aporta una interessant informació sobre la ingesta de productes vegetals en determinats moments de l'any relacionats amb les estacions càlides.

En alguns jaciments de Gibraltar com ara Vanguard i Gorham’s Cave, s'ha documentat el consum de recursos marins com foques, dofins o mol·luscs, una pràctica habitual entre els grups del paleolític superior que es documenta per primera vegada en aquests jaciments neandertals.

Després de la caça, els animals es processaven per al seu consum d'ací la presència de marques de tall, foc i fractures sobre els ossos, en molts casos per a l'obtenció de la medul·la situada a l'interior dels ossos.

Els animals que caçaven estaven en funció de l'àrea geogràfica que habitaven aquestes societats. Així veiem que en el mediterrani es consumeixen tant herbívors de gran grandària, com els cérvols, i al mateix temps animals xicotets, com els conills.