Activitats
Les cures a les persones amb lesions
En els grups neandertals és possible analitzar l'origen d'algunes pràctiques de cures, com compartir aliments, prestació d'ajuda en moments d'incapacitat, transport i protecció d'aquests membres del grup, etc.
Fa més de 60 mil anys que entre els grups de Neanderales ha estat documentada la pràctica de cures. En els jaciments com La Chapelle-Aux-Saints (França) o en Shanidar (l'Iraq). En aquest últim es van documentar les restes d'un individu amb lesions importants de naixement. El braç dret era inútil; també presenta cicatrius òssies que indiquen que era cec de l'ull esquerre i recentment s'ha descobert que, a més a més, patia una sordesa profunda. Amb aquesta gran discapacitat va aconseguir sobreviure fins als 40 anys, una edat molt avançada per aquests grups. Segons els seus investigadors, aquest home va ser cuidat pels seus congèneres, ho van alimentar, ho van cuidar, ho van transportar amb ells i es van ocupar d'ell fins al final, la qual cosa demostra que aquests homínids ja practicaven el que les societats actuals denominen solidaritat, cooperació o altruisme.
Aquesta evidència, i altres més antigues, mostra que la cura social ha evolucionat juntament amb l'espècie humana. L'ajuda al moment del part, el transport i protecció de les cries, les cures corporals de tipus higiènic o la cura de les ferides, són algunes de les pràctiques que encara que no deixen rastres arqueològics són necessàries per la supervivència dels grups humans.
Segons el psicòleg R. Figueroa, hi ha un element interessant que relaciona estadísticament la cura social amb el volum relatiu del neocortex, ja que el volum del neocortex en els primats tenen una correlació molt alta amb diversos índexs conductuals de complexitat social de viure en grup (Dunbar 1998). Certament, les relacions socials properes són molt demandants cognitivament i això implicaria que el neocortex havia d'estar ben desenvolupat per poder manejar aquestes relacions socials/cognitives.
Imatge: Dues vistes del canal auditiu del fòssil de Shanidar 1 mostren deformitats que probablement li haurien causat sordesa profunda © E. Trinkaus
Referencias bibliográficas:
Dumbar, RIM (1998): The social brain hypothesis. Evolutionary Anthropology, 6, 178-90.
Trinkaus, E.; Villotte, S. (2017): External auditory exostoses and hearing loss in the Shanidar 1 Neandertal. PLoS ONE 12(10): e0186684. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0186684