La cura de les persones - Neolític Ple

La utilització de fosses excavades a la terra com dipòsits hermètics per emmagatzemar productes agrícoles, especialment cereals, és molt comú en assentaments prehistòrics i ha constituït una pràctica comuna en grups camperols tradicionals.

A partir d'estudis experimentals s'ha pogut comprovar que aquestes fosses, un cop buidat el seu contingut, resultaven inservibles per a un segon ús com a contenidors de gra. Igual del que succeeix en la gairebé totalitat de jaciments amb estructures d'aquest tipus, les dades arqueològiques procedents dels poblats neolítics del nord-est de la Península Ibèrica mostren que, un cop buidades, aquestes fosses s'omplien amb materials de rebuig com vasos ceràmics inservibles, instruments trencats o restes de menjar o cuinat, que podem documentar fonamentalment en forma d'ossos d'animals, ja que altres possibles restes orgàniques amb prou feines es conserven en el registre arqueològic.

L'abocament intencional en les fosses d'aquestes restes variats, que podríem equiparar amb el nostre concepte actual d'escombraries, indiquen hàbits d'higiene i neteja ja que dipositaven en estructures delimitades i separades de les àrees d'habitació aquells elements orgànics que poguessin donar lloc a processos de putrefacció i s'evitava, a més, que materials, ja en desús, s'acumulessin a les zones de treball, consum o descans quotidianes.