Construir la comunitat - Colònies gregues

A la zona meridional de la Neàpolis emporitana, propera a l'entrada construïda al segle II a.C. i protegida per dues grans torres quadrangulars, existia almenys des del segle V a.C., una àrea sagrada. Les primeres construccions en aquest espai, inicialment situat fora del recinte de la ciutat arcaica, s'organitzaven al voltant d'una cisterna o pou sagrat. En excavacions recents han aparegut elements de decoració arquitectònica, com antefixes i fragments de acróteras en pedra, que van poder formar part d'un primer temple en pedra. Altres elements descoberts en les excavacions es relacionen amb les pràctiques cultuals que es desenvoluparien en aquest santuari. Per exemple, els petits gots votius amb restes carbonitzades d'ordi que tenen paral·lels en molts jaciments ibèrics.

Entre les terracotes trobades en aquesta zona, destaca una oferent, del segle V a.C., vestida amb peplos i tocada amb pols que porta dues ofrenes, un petit garrí a la mà dreta i un cistell amb pastissos a l'esquerra. Podria estar relacionada amb un dels festivals religiosos més importants de les ciutats gregues, les Tesmeforias, que se celebraven anualment amb la participació exclusiva de les dones casades de família ciutadana. En aquest festival, que promovia la fecunditat de les dones i la fertilitat de la terra, les dones representaven el mite de Démeter i Perséfone, un dels més importants del cicle agrari. Altres troballes de l'àrea del santuari, com els caps femenins de terracota, es relacionaven també amb el culte a aquestes dues deesses, molt comú en altres zones colonials gregues, sobretot a Sicília, on se celebrava normalment en santuaris situats fora de la ciutat.