L’estudi de l'espai

La possible reclusió de les dones en una part específica de les unitats domèstiques gregues, com suggereixen algunes fonts escrites del període clàssic, ha estat objecte de debat en els estudis sobre la casa i la família en la polis. L'escassetat d'anàlisi arqueològiques de les cases gregues durant gran part del segle passat, va fer dominant la proposta, basada en els textos, de l'existència d'una àrea femenina, el gineceu, similar a la zenana, la zona reservada a les dones en algunes zones de l'Índia i Pakistan.

En les últimes dècades, l'augment de les excavacions específicament dirigides a l'anàlisi de les cases ha permès replantejar el tema de la distribució sexuada dels espais domèstics, des d'una perspectiva arqueològica. Encara que ha estat possible identificar en molts casos la ubicació delandron, l'habitació on se celebrava el simposi, banquet exclusivament masculí, no s'ha pogut identificar cap exemple clar de gineceu. Lisa Nevett proposa per entendre aquesta asimetria en la identificació sexual dels espais domèstics, una analogia etnogràfica, en referència a les cases islàmiques del nord d'Àfrica. Igual que passava a la Grècia antiga, al món islàmic les dones han de mantenir allunyades dels homes que no pertanyen a la seva família. Arquitectònicament, aquesta necessitat no es tradueix en l'existència de zones específicament femenines sinó en la creació d'àrees de recepció dels visitants on el cap de família pot rebre als seus hostes que no necessiten entrar a la part principal de la casa on les dones es mouen lliurement. Segons l'opinió de Nevett, alguna cosa similar podia succeir en les cases gregues, on el andron podia actuar com a àrea de recepció dels homes aliens a la família, mentre les altres habitacions de la casa no tenien un ús sexuat específic i eren usades per homes i dones de la família.