Restes arqueològiques
Anàlisi d'ADN mitocondrial: dones i mobilitat territorial
Tradicionalment, s'ha considerat que els homes foren els únics protagonistes dels llargs viatges i de les migracions en el passat. Tanmateix, el desenvolupament de nous mètodes basats en anàlisis biomoleculars i bioquímiques realitzades sobre restes òssies humanes antigues susceptibles de ser sexuades han permès qüestionar aquest paradigma androcèntric, demostrant així que les dones participaren en els moviments migratoris del passat.
Les anàlisis d'isòtops d'estronci i ADN sobre restes humanes són els mètodes científics més fiables per detectar les pautes de mobilitat de les persones en el passat. Les anàlisis d'estronci que es realitzen sobre l'esmalt dental ofereixen una informació especialment significativa en aquest sentit. Això és degut a què els valors d'estronci presents en les peces dentals s'absorbeixen durant la infància i romanen al llarg de la vida de l'individu. Per això, aquestes anàlisis permeten conèixer si les persones moriren en el mateix lloc en què van passar la seva infància o si migraren a altres llocs.
Un altra mètode d'estudi que permet analitzar pautes de mobilitat són els estudis d'ADN. Són especialment rellevants per analitzar la mobilitat de les dones, sobretot en el cas de l'estudi de l'ADN mitocondrial perquè només es transmet per via materna. En l'àmbit fenici i púnic comptem amb diversos estudis d'ADN mitocondrial, realitzats en àrees com el Líban, Sardenya, Tunísia i el sud de la península Ibèrica. Demostren la participació de dones llevantines en els moviments migratoris que conduïren a la formació de les comunitats fenícies d'Occident. Així mateix, els resultats d'aquestes anàlisis indiquen un fort mestissatge d'aquestes comunitats occidentals, ja sigui amb dones locals com amb d'altres procedents de diverses àrees atlàntiques i mediterrànies que es traslladaren a aquests territoris.