Activitats
Procurar l'aliment -Paleolític Superior
A més de la contribució dels productes vegetals recol·lectats, l'activitat cinegètica aportava a les societats paleolítiques la major aportació proteínica. A la Mediterrània els grups paleolítics van caçar sobretot cabres i cérvols. Les restes lítiques identificades com puntes en molts assentaments corresponen a l'ús de l'arc i la fletxa al Paleolític Superior com a mètode de caça.
Dels animals caçats no es malgastava res. Un cop cobrada la peça, ràpidament es procedia al seu processat: la carn, la medul·la, els òrgans vitals i la sang per al consum (immediat o diferit mitjançant l'aplicació de processos de conservació com l'assecat o el fumat), la pell es raspava amb instruments lítics (raspadors) per treure el greix i s'assecava per després elaborar vestits, bosses, mantes, tires per cosir, etc.; el greix podia servir com sèu per conservar i greixar o com a combustible, els tendons també es netejaven i es processaven per al seu ús com cordills, i els ossos i les astes s'utilitzaven per elaborar una gran varietat d'instruments funcionals com agulles, atzagaies, punxons, espàtules, propulsors, etc., i també objectes d'ornament com penjolls. Aquestes activitats probablement es realitzaven en grup en la seva major part, encara que també és possible que un cop l'animal estava processat cada persona dediqués el seu esforç a algun aspecte concret.
La caça menor té, en algunes àrees geogràfiques, una gran importància en relació a la caça major. En l'àmbit mediterrani l'animal més caçat va ser el conill, encara que també es van caçar aus com les perdius i gralles, llangardaixos, tortugues, llebres, guineus, linxs, etc. Les tècniques de caça menor no es documenten específicamen i podrien ser molt variades, incloent l'ús de l'arc i la fletxa o les trampes. En alguns assentaments paleolítics europeus s'ha suggerit l'ús de xarxes de fibres vegetals.
En els grups paleolítics assentats prop del mar o dels rius es documenta la pràctica de la pesca i el marisqueig tant per l'existència d'instruments directament relacionats amb ella com per les restes del consum de peixos, alguns gravats de peixos i les petxines utilitzades com adorn personal o pel seu valor proteic. És molt probable que el mètode més utilitzat per a la conservació del peix fos el fumat. Els instruments que es van utilitzar per pescar durant el Magdalenià, la fase final del Paleolític, van ser fonamentalment els arpons, simples o dobles, els hams i possiblement trampes fetes de fibres vegetals com les nanses, documentades fa 9.000 anys al nord d'Europa i que encara avui segueixen sent utilitzades pels pescadors tradicionals de la Mediterrània.