Generar paisatges, habitar llocs

La cova del Toro, com moltes altres cavitats durant el Neolític, va ser utilitzada no només com a lloc d'habitació i d'estabulació en els seus primers moments d'ocupació, sinó que a més va servir també per portar-hi a terme pràctiques rituals i funeràries.

Per exemple, al seu interior s'ha trobat part d'un crani humà manipulat i dipositat amb una orientació molt determinada. Però més enllà d'aquests usos, el Neolític és un moment crucial en què el territori es converteix en paisatge a través de l'ús d'elements iconogràfics o de cultura material que marquen determinades fites i que serveixen per explicar dins de la comunitat la seva pròpia concepció d’identitat .

Els espais de vida, per tant, abasten més enllà de la cova i del poblat i s'imbriquen amb el paisatge circumdant. Bona prova d'això és l'aparició de la representació femenina del Torcal, apareguda a la cova del Toro i datada a finals del VI mil·lenni a.C. Aquesta figura imita les formes del conegut i peculiar "cargol" una formació càrstica de la serra que seria observada per aquestes poblacions quotidianament. L'associació icònica d'aquesta figura femenina amb la formació rocosa, és sens dubte, una bona prova del sincretisme entre la quotidianitat i el ritual d'aquestes poblacions.

Imatge: Pràctiques funeràries a la Cova del Toro i paisatge càrstic del Torcal (Antequera). Il·lustrat per Miguel Salvatierra.